4t cicle de cinemes àrabs a La Sedeta

Us animem a participar dels cinefòrums de pel·lícules de dones palestines on participem amb Sodepau!

 

4t Cicle de cinemes àrabs a La Sedeta

Dissabtes 14, 21 i 28 de maig de 2016

(Centre Cívic La Sedeta- Carrer Sicília, 321- Barcelona)

 

El proper dissabte 14 de maig iniciem el tradicional Cicle de cinemes àrabs en una edició especial coorganitzada amb l’associació Hèlia, en el marc del projecte “Millora i foment entre les dones de Cisjordània del seu accés a la salut sexual i reproductiva”, dedicada a pel.lícules sobre Palestina fetes per dones palestines.

El cicle permet conèixer la història de Palestina  des de finals del segle XIX fins a l’actualitat,  apropar-se a la difícil vida a Gaza després de l’ ”Operació Plom Fos” (2008-9) i a la tragèdia d’una segona “Nakba” per la població palestina de Síria, refugiada per segon cop.

 

Dissabte 14 de maig

A les 18:30

 La terre_1

La terra parla àrab

La terre parle arabe

 

Dirigida per Maryse Gargour. Palestina-2007-61 min-VOSC. Format: DVD

 

Sinopsi

A les darreries del segle XIX, el Sionisme, un moviment polític minoritari, apareix a l’escenari internacional. Com havien teoritzat els seus líders històrics, aquest encarna el desig de crear un estat jueu en algun indret del món i particularment a Palestina.

A l’època i durant milers d’anys, “La terra parla àrab”, Palestina està habitada pels àrabs de Palestina, els Palestins.

 

Com els líders Sionistes administren i després concilien les seves ambicions polítiques amb la realitat sobre el terreny a Palestina a finals del segle XIX?

 

A partir de cites dels líders sionistes, imatges d’arxiu inèdites, la premsa de l’època, documents oficials, entrevistes amb historiadors i testimonis de Palestins d’abans del 1948, “La terra parla àrab” mostra des d’una mirada històrica i cinematogràfica una explosiva veritat, la de la neteja de la terra de Palestina a mans dels Sionistes.

 

Cinefòrum amb Riya Hassan. Activista palestina resident a Gran Bretanya. Directora de les campanyes  a Europa del Comitè Nacional de Boicot de Palestina (BNC). El BNC és la coalició més àmplia d’organitzacions de la societat civil palestina que treballen per  liderar i promoure internacionalment la campanya de Boicot, Desinversions i Sancions (BDS).

 

 

Dissabte 21 de maig

A les 18:30

 Diaries

Diaries

Diaries

 

Dirigida per May Odeh. Palestina- 2010- 53 min-VOSC. Format: DVD

Sinopsi

“Diaries” és un documental que tracta sobre tres noies de Gaza confrontades a dues forms d’opressió: l’ocupació israeliana i l’autoritat religiosa que té la ciutat destruïda sota el seu domini. Les noies dones joves comparteixen els seus temors, les seves memòries, els pensaments i esperances d’una vida millor

 

 

Cinefòrum amb Maria del Mar Fernández. Advocada i activista del moviment de Solidaritat amb Palestina, i bona coneixedora de Gaza.

 

 

Dissabte 28 de maig

A les 18:30

 WCGTN POSTER WITHout text 2

No podem anar-hi ara, estimat

We cannot go there now, my dear

 

Dirigida per Carol Mansour. Líban-  2014- 42 min- VOSE. Format: DVD

 

Sinopsi

Els Palestins refugiats han estat vivint a Síria des que van veure’s forçats a fugir de Palestina el 1948. A mesura que la crisi siriana s’intensifica, ells al costat dels sirians han estat afectats per la guerra. La seva història, tanmateix, és més complexa. Fugint de Síria i cercant refugi al Líban esdevenen una categoria especial de refugiats: són refugiats per partida doble.

Com a Palestins no són del tot ben rebuts al Líban. Com a refugiats, els seus documents de viatge no són reconeguts. Com a Palestins, aquesta és la segona vegada que ho perden tot i que es troben una vegada més sense llar i sense estat.

Aquest documental explica part de la història dels refugiats per partida doble. Una història on els records van despertant-se entre un èxode i l’altre, i on la pèrdua envaeix totes les coses colpejant a un mateix. Una història on les causes i les conseqüències són conegudes, però no tancades. Una història on les vides són contínuament  reconstruïdes i improvisades esperant el retorn.

 

Cinefòrum amb Mohammad Bitari. Poeta i periodista nascut i criat al camp de refugiats palestins Yarmouk a Damasc, Síria. Actualment resideix a Catalunya.

 

 

 

              

 

Contra la trata amb fins d’explotació sexual.

La prostitució a Barcelona: cap a un escenari de drets

 “Les putes també són dones, també s’organitzen, també tenen una veu i per suposat també tenen drets, per molt a que a molts i moltes els incomodi”, assegura la regidora de Feminismes de l’Ajuntament de Barcelona

Laura Pérez – Regidora de Feminismes de l’Ajuntament de Barcelona

21/03/2016 – 06:00h

El passat divendres vaig assistir atònita a l’inici d’una campanya política contra l’Ajuntament de Barcelona, una campanya de recollida de signatures de càrrecs públics de Catalunya que planteja el rebuig a les polítiques de protecció de drets de les treballadores del sexe que s’està treballant des de l’Ajuntament de Barcelona. Aquest llançament de campanya, en roda de premsa, ha estat recolzada presencialment per la presidenta de la Diputació de Barcelona, Mercè Conesa i per les alcaldesses Núria Parlon i Lluïsa Moret, de Sant Coloma i Sant Boi de Llobregat respectivament.

Aquesta roda de premsa no ha estat un acte de defensa de les dones. Ha estat un acte partidista i carregat de lleugeresa. L’abordatge d’aquesta problemàtica no pot fer-se només des de l’escenari de la comoditat; des del parapet de la respectabilitat que gaudeix el càrrec públic és senzill tractar situacions complexes com si no ho fossin. El problema és l’efecte que produeixen aquestes iniciatives. Exactament el contrari al que diuen defensar. La bretxa entre els problemes reals de la ciutadania i les institucions ha quedat palesa el divendres, i el pitjor és que, lluny de defensar els drets de les dones, ha generat encara més subalternitat i sostreu la dignitat de tot un col·lectiu, com elles mateixes afirmaven en un comunicat de l’Asamblea Pro Derechos Trabajo Sexual de Cataluña.

Ens preocupa l’ús estratègic dels drets de les dones per part d’alguns partits polítics que s’han caracteritzat precisament per negar la veu de moltes d’aquestes pel sol fet de dedicar-se professionalment al treball sexual. Les putes també són dones, també s’organitzen, també tenen una veu i per suposat, també tenen drets, per molt a que a molts i moltes els incomodi. Barcelona compta amb un moviment de putes feministes potent que ha estat invisibilitzat, infantilitzat i menyspreat històricament. Per nosaltres, no obstant, són actors imprescindibles alhora de dissenyar estratègies d’empoderament de les dones, i sobretot, són aliades fermes en la lluita contra la tracta de dones amb fins d’explotació sexual. L’argument persistent de que qualsevol estratègia que impliqui el reconeixement dels i les treballadores sexuals és una forma de normalització de la tracta és inacceptable. Barcelona, i tots els governs, han de tenir polítiques fermes contra la tracta i el tràfic però mai a costa dels drets de les dones.

De la mà d’aquestes polítiques contra la tracta s’ha d’apostar doncs pels drets de les que exerceixen voluntàriament. A Barcelona hem aprovat una proposta per tal de garantir espais de treball dignes, amb condicions sanitàries i de seguretat i amb connexió amb els serveis municipals. També estem facilitant processos d’escolta activa on les pròpies treballadores sexuals recullin les seves necessitats i demandes i les exposin a les institucions. Així mateix estem finançant nous projectes per garantir a totes aquelles que vulguin sortir de la prostitució, itineraris d’ocupació no estigmatitzadors, i que realment permetin un canvi quan així ho decideixin.

Aquestes actuacions, de manera afegida, han d’anar de la mà de polítiques que lluitin contra la feminització de la pobresa, i des del govern de Barcelona estem dissenyant una estratègia específica amb aquest objectiu. Aquestes polítiques però, més de fons, solen quedar en un segon terme en el debat sobre la prostitució i en especial en el discurs de qui criminalitza les dones que, sense massa alternatives laborals, decideixen prostituir-se.

Vull demanar en aquest sentit més consistència i exactitud en els discursos. El nivell municipal no té competències per regular la prostitució atorgant drets laborals, ni per abolir-la. Ara bé, el que sí que tenim és la obligació i la capacitat de millorar les condicions de vida de les dones que l’exerceixen, de respectar les decisions de les dones, d’oferir alternatives, i de lluitar en coordinació amb la resta d’administracions i d’actors judicials i socials contra la tracta amb fins d’explotació sexual.

En aquest sentit, creiem que hem de sumar entre totes les forces polítiques per endegar mesures estructurals i de canvi que al final reverteixin en la defensa dels drets de les dones.

 

Assassinar a una dona prostituta és violència masclista

El diario.es

Asesinar a una prostituta no es violencia machista

Es la respuesta que ha dado el Gobierno al Grupo Socialista, que en una pregunta parlamentaria cuestionó que la muerte de una mujer no estuviera incluida en las estadísticas

Para justificar su postura, el Ejecutivo se ha amparado en el artículo 1 de la ley integral de 2004, que sólo recoge como violencia de género la que se ejerce en el ámbito afectivo

“Las muertes de prostitutas nunca se han contabilizado como asesinatos por violencia machista”, asegura la Asociación de Mujeres Juristas Themis

24/03/2014 – 20:20h

‘Oudja’, como solían llamarla, fue asesinada en noviembre del año pasado por un soldado español en Melilla. Era prostituta y él, su cliente. Tras mantener relaciones sexuales, el hombre la emprendió a golpes con ella, de 24 años y origen marroquí, hasta provocarle la muerte. Su caso, como el de otras prostitutas que han sido agredidas por hombres que buscaban sus servicios, no se ha contabilizado como un asesinato por violencia machista porque para el Gobierno no lo es.

En la respuesta que ha trasladado el Ejecutivo a las diputadas socialistas por Valencia Carmen Montón y Susana Ros se subraya que, según el artículo 1 de la Ley Orgánica de Medidas de Protección Integral contra la Violencia de Género, se entiende “por violencia de género” la “manifestación de la discriminación, la situación de desigualdad y las relaciones de poder de los hombres sobre las mujeres” que “se ejerce sobre éstas por parte de quienes sean o hayan sido sus cónyuges o de quienes estén o hayan estado ligados a ellas por relaciones similares de afectividad, aun sin convivencia”.

“¿Cuántas más tienen que morir para que se tomen cartas en el asunto?”, se pregunta Ros, que califica de “lamentable” el mensaje que les ha hecho llegar el Gobierno en contestación a su pregunta parlamentaria. “En este caso hay una clara relación de poder del hombre sobre la mujer, y eso, haya o no relación de afectividad entre la víctima y el victimario, es violencia de género”, subraya.

Desde muchos sectores se considera que la primera ley contra la violencia machista en España, aprobada por el Gobierno de Zapatero en 2004, limita la definición de este tipo de violencia a la que se ejerce dentro de la pareja o expareja y deja fuera otras manifestaciones de poder del hombre sobre la mujer, como el acoso sexual o el que se produce en el trabajo.

“Nunca se han incluido en las estadísticas las muertes de mujeres prostitutas y merece la pena reflexionar sobre ello. Si este negocio existe es por la pura necesidad de dominación de los hombres”, sostiene Ángela Cerrillos, presidenta de la Asociación de Mujeres Juristas Themis. Cerrillos también apunta que, aunque “en términos estrictamente penales el requisito para condenar a alguien por violencia machista es que exista o haya existido un vínculo afectivo”, la respuesta del Ejecutivo es “desafortunada”. “Constatar que de lo ocurrido en Melilla no subyace una relación de poder y dominación es una barbaridad”, denuncia.

Susana Ros defiende al respecto que “la ley es un punto de partida para erradicar esta lacra social” y que “lo que tenga que revisarse y rectificarse se hará”. Lo importante, señala, es que “las mujeres se sientan respaldadas para salir de la situación y garantizarles la seguridad de que podrán hacerlo sin ponerse en peligro. Y eso el PP se lo está cargando con los recortes en igualdad”.

Violencia de género invisible

Un informe elaborado en 2013 por feminicidio.net, un portal especializado en la documentación del feminicidio en España, denuncia que el maltrato de las mujeres prostitutas es un tipo de violencia de género ignorado. “En la mayoría de los feminicidios por prostitución cometidos por hombres, y registrados, los asesinos tuvieron un ensañamiento brutal con el cuerpo de las víctimas y en todos los casos ellas se enfrentaron a ese momento del final en un estado de vulnerabilidad social y/o legal”, apunta la investigación.

En este sentido, la presidenta de Themis recuerda que la muerte es sólo la manifestación más cruda de la violencia contra las mujeres. “En el mundo de la prostitución hay muchísimo maltrato, tanto psicológico como físico. Es un entramado que se alimenta de la relación desigual entre el proxeneta y las mujeres, que están sometidas“, recalca.

Los pasos para poner palos a la rueda de la prostitución, caldo de cultivo de relaciones desiguales y de violencia, son todavía muy tímidos. El 17 de febrero, la Comisión de Igualdad del Senado rechazó la moción del Grupo Parlamentario Mixto que instaba al Gobierno a la elaboración de una normativa reguladora de la publicidad relacionada con servicios de prostitución y otros anuncios de contenido sexual.

La alarma social, sin embargo, sí ha saltado en los primeros meses del año. En lo que va de 2014, al menos 17 mujeres han sido asesinadas por sus parejas o exparejas y otros cuatro casos están siendo investigados por la policía. De comprobarse que todas ellas han sido víctimas de violencia machista, el primer trimestre de 2014 se convertiría en el más cruento desde que se tiene registro de las muertes de mujeres a manos de hombres.

El pasado jueves, la vicepresidenta general del PSOE envió una carta a la número dos del PP, Soraya Sáenz de Santamaría, para pedir la convocatoria urgente de una Mesa de trabajo contra la violencia de género. En la misiva, que también se ha remitido a la ministra de Sanidad, Elena Valenciano considera que la situación es “crítica y absolutamente insostenible”.

 

 

Viatge a Palestina

La setmana pasada van viatjar l’Anna Rius i l’Alys Samson a Palestina per valorar en quin estat es troben els projectes.

La primera fase del projecte amb la Casa d’acollida de Nablus, Family Defense Society, ha acabat amb un resultat molt positiu. Vam poder fer la valoració del projecte i veure’n el resultat. Apart de trobar-nos amb dones que han engegat projectes de microemprenedoria, després de les formacions rebudes, vam poder veure com està funcionant la perruqueria instalada a la pròpia casa d’acollida. Joves estudiants de la Universitat Al-quds a Nablus són les que hi van més sovint. Dones que han participat en les formacions són les que hi estan participant, part dels guanys se la queda la casa d’acollida per a la sostenibilitat de la casa i els altres les dones que treballen.

FDS

D’esquerra a dreta: Sana Atabeh, coordinadora del projecte, Reema Lamaslani de la junta Directiva, Alys Samson, coordinadora del projecte des de Barcelona, Reem Barghouthy, presidenta de la Family Defense Society i Anna Rius, assessora del projecte.

pelu

Escola taller de perruqueria a la FDS.

També vam poder asistir a una formació organitzada per Health Work Committees sobre assatjament sexual. Aquesta formació forma part del cicle de formacions que estan fent arreu de Cisjordania sobre el dret a l’accés a la salut sexual i reproductiva de les dones i sobre violència masclista. Aquestes formacions s’estan fent a grups de 30 dones, però a la formació de dimarts passat hi van atendre la meitat, ja que l’exèrcit d’Israel va tancar els checkpoints i per tant no es podia circular per la carretera.

HWC

Taller sobre assetjament sexual impartit per Health Work Committees

Després de reunions amb Women Studies Center, vam poder parlar de futurs projectes i també del projecte actual que fa poc que ha començat. On dones d’entorns vulnerables directament afectades per l’ocupació israeliana i que han perdut alguna persona de la seva vida, faran formacions sobre dol i resiliència. Per després fer-ne sobre microemprenedoria. Vam estar coneixent en profunditat l’associació Bereaved to bereaved que fa les formacions sobre dol i vam veure on s’estan reunint aquestes dones.

sala.jpg

Sala del local Bereaved to bereaved

Estem molt contentes de com estan avançant aquests projectes, i admirant profundament la valentia i el coratge d’aquestes dones que estan lluitant pel respecte dels seus drets. Estem aprenent molt al seu costat i tenim moltes ganes de seguir-hi treballant.

 

 

 

 

 

 

 

Del dutyfree al dignityfree: les sales d’escorcoll i interrogatori de la seguretat israeliana a la T1

Des de l’Associació Hèlia donem suport a la nostra companya Anna Rius, col·laboradora d’alguns projectes i membre de l’Institut de les Desigualtats i de l’Universitat Politècnica de Catalunya i regidora de Terrassa en Comú, i denunciem els fets succeïts, que ella detalla a sota:

Del dutyfree al dignityfree: les sales d’escorcoll i interrogatori de la seguretat israeliana a la T1

El passat dimecres vaig ser retinguda, escorcollada i interrogada durant tres hores a la T1 de l’Aeroport de Barcelona per quatre membres de la seguretat Israeliana. Van iniciar l’interrogatori al mateix taulell de checkin de El Al Airlines quan van saber que l’any anterior ja havia viatjat a Israel i es van anar tornant durant més d’una hora. Una vegada van decidir que em deixaven volar però que era una persona perillosa, em van exigir que em personés urgentment a la porta d’embarcament situada a l’àrea C i em van advertir que seguirien interrogant-me.

Allí, em van venir a buscar dues de les interrogadores i em van exigir que les seguís cap a un ascensor on s’hi va afegir una guàrdia civil. Em van portar a una sala a peu de pista on hi havia una pobra noia amb cara de desemparament en un dels dos despatxos d’interrogatori i escorcoll. La guàrdia civil es va quedar a la porta. A la sala també hi havien les nostres maletes i unes cortinetes com les d’un hospital per tal de que no veiéssim com escorcollaven els nostres equipatges. El cap de seguretat em va fer signar dos documents. Un que deia que m’estaven escorcollant un membre de la seguretat israeliana i un mosso d’esquadra, el qual mai vaig veure. I un altre que deia que era sospitosa de portar una bomba, que seria escortada fins a l’avió i que qualsevol peça del meu equipatge, inclòs el portàtil o els telèfons era probable que no viatgessin.
I així ho van fer i van decidir que un dels meus telèfons, que encara no m’han retornat, no podia viatjar en aquell avió. Al cap d’una estona, una nova membre de la seguretat israeliana entrava i em demanava que em despullés fins i tot obligant-me a que em baixés els pantalons per tal d’escorcollar-me. Al cap de tres hores, em van dir que ja havien acabat i que marxés. Els vaig demanar que em donessin un document acreditatiu de que m’havien pres el telèfon mòbil i ho van fer. I finalment els vaig demanar que em tornessin l’abric ja que feia bastant fred i al cap d’una estona també ho van fer. Probablement una de les pitjors experiències que he passat després de 22 anys de dedicar-me a la cooperació i viatjant per tot el món. Qui m’ho havia de dir, però, que el tracte més vexatori que he rebut mai en una frontera l’he hagut de passar en en el nostre propi país!

Francament, m’és difícil entendre quin conveni es segueix quan s’instal·len unes sales a la T1 completament fora de control dels mossos d’esquadra o de les autoritats espanyoles i/o catalanes. A ningú se li escapa com se les gasten els membres de la seguretat israeliana. Com és que permeten aquestes vexacions de la seguretat israeliana en el nostre territori? Personalment, tot i no ser una experta en seguretat, em costa d’entendre que aquests espais siguin legals en el nostre territori. I em pregunto: ho són? quin conveni els autoritza?

Sé que el que jo he experimentat ho passen desenes de vegades l’any les persones palestines que viuen sota l’ocupació israeliana. I aquest fet em fa sentir poc legitimada per queixar-me. Però m’he decidit a denunciar els fets per vàries raons. Perquè bones companyes activistes palestines així m’ho han demanat. Perquè aquestes vexacions es fan amb la complicitat de les autoritats catalanes i espanyoles. Perquè m’agradaria contribuir a que ningú més hagués de passar per aquest procés i finalment perquè no em puc imaginar què hagués passat en aquella sala de la T1 si en comptes de tenir passaport espanyol tingués passaport d’un país no occidental!

Tot tornant del nostre viatge, vam coincidir a l’avió amb la Teresa Forcades, que feia molt mala cara. “Potser està malalta i per això últimament se la veu poc”, vaig pensar. Però resulta que no, que l’havien estat interrogant tota la nit per finalment no deixar-la entrar a Israel on anava a donar unes classes a la Universitat.

Insto al govern català i espanyol que actuïn sobre aquesta vulneració de Drets Humans, per a acabar amb la impunitat amb la que el govern israelià actua dins i fora de les seves fronteres.

7N: juntes fem camí

Compartim amb vosaltres aquest article “7-N: Las mujeres juntas hacemos camino y elaboramos nuevas estrategías” de Montserrat Vilà Planas a Sin Permiso.  

També fotografies de la marxa del 7N; una marxa on vam caminar totes juntes, fet que ens dóna força i ens permet arribar més fàcilment a la resta de la societat. Seguim!

 

foto%201 foto%202 foto%203 foto%204 foto%205 foto

Moltes gràcies Juani, per compartir amb nosaltres la teva experiència a Cisjordània, Palestina, durant més de 30 anys i per explicar-nos la tasca que realitza l’organització Health Work Committees, i específicament com afecta la ocupació israeliana al dret a la salut de les dones palestines. Gràcies a Ca La Dona per cedir-nos l’espai i per l’acollida sempre càlida, i gràcies a totes les que vau assistir i pel vostre interès.

 

IMG-20151021-WA0026 IMG-20151021-WA0027

Col·loqui amb Juani Rishmawi

Us convidem el proper dimecres 21 d’octubre a les 17h a conversar amb Juani Rishmawi, membre dels Health Work Committees, per a que ens parli sobre com afecta l’ocupació israeliana al dret a la salut de les dones palestines.

Juani, nascuda a Madrid, fa més de 25 anys que viu a Betlem, Palestina, i 23 anys que treballa amb l’organització de salut Health Work Committees. Des de HWC, treballen en perspectiva de gènere i fan campanyes de sensibilització sobre planificació familiar, autodetecció de càncer de mama, autogestió familiar, etc.

L’ocupació israeliana vulnera diàriament la gran majoria de drets humans de la població palestina, entre ells el dret a la salut i  la llibertat de moviment. Des de HWC s’intenten buscar alternatives per minvar l’efecte d’aquesta, per exemple, visitant casa per casa a les dones palestines, sobretot en zones rurals, per a que puguin ser ateses, ja que els checkpoints i els soldats israelians sovint els impedeixen a arribar a hospitals.

Juani també ens parlarà sobre què podem fer des d’aquí per tal de recolzar la causa palestina i la situación en la que es trova ara mateix Cisjordania.

Us esperem el dimecres 21 d’octubre a les 17h a Ca la Dona (C/Ripoll 25, Barcelona)!

CartelldefinitiuJuaniRishmawi

 

 

 

 

Concurs per l’eradicació de la violència masclista, edició 2015

Des de 2005 la Plataforma convoca un concurs amb categories literària, lliure i musical dirigit a la població general, per promoure la reflexió i fomentar la sensibilització al voltant de la problemàtica de la violència masclista. Cada any es planteja un nou tema sobre el qual treballar.

Ja podeu consultar les bases de l’edició 2015, així com les obres guardonades de la passada edició.

Del 2 al 29 de novembre, podreu conèixer les obres presentades a concurs, que s’exposaran al vestíbul de la nostra seu, a Rambla Santa Mònica, 10.

Aquí teniu el Formulari d’Inscripció

 

X Premi 25 de Novembre

Us informem que ja s’han publicat al BOPB les bases del X Premi 25 de Novembre – Dia Internacional per a l’Eliminació de la Violència vers les Dones, 2015. L’edició d’enguany té com a finalitat de donar suport a aquelles iniciatives que tinguin com objectiu la sensibilització, prevenció, la denúncia i l’afrontament de l’assetjament sexual vers les dones en els espais públics.

Formació gratuïta per la construcció de relacions igualitàries i saludables

Ets professora de secundària i estàs interessada en la detecció i la prevenció de la violència masclista a les aules? Coneixes a algú que hi pugui estar interessada? Des de la Plataforma Unitària Contra les Violències de Gènere ofereixen aquesta formació gratuïta per la construcció de relacions igualitàries i saludables entre l’alumnat de secundària!

Els jutjats pensen igual que els masclistes i agressors

“No hay razones ni decretos judiciales para convencer a una niña de seis años a dejar su vida atrás. No hay historias, cuentos o premios con los que poder disuadir a una hija a dejarse arrancar de los brazos de su madre y de lo que ha sido su entorno hasta ahora: Su colegio, sus amigos, su hermanastro. Gernika ha sido testigo de una desgarradora escena resultado del divorcio de una pareja y de la última sentencia de una juez que da la custodia al padre porque considera que la madre obstaculizó la relación paterno filial. Carmen alega que fue un fin de semana que la pequeña tenía fiebre pero del que no guarda justificante médico. En primera instancia, la juez estima que debe vivir con el progenitor en Galdakano, sin contacto con el entorno materno. En la calle los vecinos se concentraban apoyando a Carmen. Según el último informe psicosocial, la madre anima a la niña a visitar al padre y un traslado radical perjudicará su desarrollo considerablemente. Su madre ha sido detenida y la pequeña ha sido conducida finalmente al Hospital de Cruces desde donde será entregada a su padre.”

Cliqueu aquí per veure la notícia completa.

Taula rodona a El Punt Televisió

La presidenta de la Plataforma unitària contra les violències de gènere, Montserrat Vila, juntament amb la Núria Balada, directora de l’Institut Català de la Dona i la Mercè Claramunt, diputada de la junta de govern del torn d’ofici del Col·legi de l’Advocacia de Barcelona, van compartir ahir, dilluns 22 de juny de 2015, taula rodona al programa l’Illa de Robinson del Punt Avui Televisió per parlar sobre la situació de la violència de gènere a Catalunya i del perquè costa tant erradicar aquesta xacra social. Aquí trobareu el vídeo.

 

20150622_illaderobinson